L’Alt Pirineu i l’Aran reclamen amb urgència la Llei de Muntanya
Les presidències dels consells comarcals del Pirineu i la síndica de l’Aran consideren que cal desplegar-la quant abans
En la trobada que aquest dimecres han mantingut a Tremp la síndica d’Aran i les presidències dels consells comarcals del Pirineu, (excepte Cerdanya, que ha excusat la seva presència per problemes d’agenda) s’ha acordat de forma unànime reclamar al nou govern de la Generalitat l’actualització i la posterior aprovació i entrada en vigor de la llei de muntanya. Els presents a la reunió han insistit que aquesta acció s’ha de fer tan aviat com sigui possible, amb l’objectiu de dotar les zones de muntanya d’un marc normatiu específic que tingui en compte les seves evidents singularitats i que n’afavoreixi el desenvolupament. Tal com ja es va acordar en la reunió mantinguda a Sort el mes passat, s’és a l’espera que es formi el nou govern per sol·licitar una trobada formal i fer aquesta demanda, entre d’altres.
En aquest sentit, s’ha tornat a lamentar el poc desplegament territorial que el Govern ha fet aquests darrers anys a la zona del Pirineu i es considera fonamental que es potenciï el paper dels consells comarcals com a representants del Govern al territori, per la qual cosa es creu que s’han d’enfortir, tant a nivell polític com de recursos, els consells i el Conselh Generau d’Aran en la seva particularitat.
També s’ha acordat demanar una trobada urgent amb Diputació de Lleida per conèixer quins projectes té previst desenvolupar a les comarques del Pirineu i a l’Aran en relació als futurs fons europeus que gestionarà, i alhora sol·licitar-li que doni suport a les iniciatives que ja s’estan treballant des del nostre territori.
La trobada d’aquest dimecres a Tremp s’emmarca en la dinàmica iniciada els darrers mesos de fer trobades presencials mensuals entre consells comarcals i sindicatura, al marge de les reunions telemàtiques que solen mantenir de manera més habitual. Una iniciativa que totes les parts valoren molt necessària i positiva de cara a, segons han indicat, “fer sentir la veu del Pirineu i de l’Aran des del diàleg, el debat, el consens i la unitat que ens ha de guiar com a representats d’un territori complex i divers amb encara moltes mancances que cal afrontar i resoldre”.
